Totes les capacitats intel·lectives acaben afeblint-se sense un entrenament persistent. Posem per exemple el càlcul mental: quan l'ús de les calculadores no estava estès ens vèiem obligats a sumar, restar, etc., mentalment, cosa que ens obligava a mantenir aquesta capacitat en forma. Ara, que molt poques vegades ho fem, notem que hem perdut agilitat i que cada vegada ens costa més de calcular mentalment amb rapidesa. Així, finalment, una capacitat pot arribar pràcticament a quedar atrofiada.
No ens ha d'estranyar, doncs, que
tant la memòria -molt encertadament en català diem "fer memòria"- com la
concentració, la comprensió lectora o l’expressivitat escrita, ens costin
d'utilitzar si estem força temps sense entrenar-les. De fet, s’ha
demostrat que les persones jubilades que continuen actives
intel·lectualment triguen molt més temps a notar el deteriorament de les
seves capacitats mentals.
"Entrenar-se" a diari
Hi ha un proverbi xinès que diu:
"Si m'estic tres dies sense estudiar, les meves paraules perden
sabor". En el món de l’esport succeeix el mateix, com em deia un jove
tennista professional: "Si estic un dia sense entrenar-me, ja noto que
no torno la pilota com voldria; si són dos dies, també ho nota el meu
entrenador i, si en són tres, ho nota finalment el públic."
L'estudiant, per tant, ha de ser
conscient de la importància d'aquesta perseverança, perquè l'error més
freqüent és voler estudiar els exàmens començant a preparar-los sense el
temps suficient i voler-ne assimilar els continguts de forma precipitada.
Com no ha de ser difícil agafar els llibres després de setmanes sense
estudiar?
Desmitifiquem la intel·ligència i
pensem que, per més ben dotada que estigui, si no va acompanyada d'altres
factors de la personalitat com la força de voluntat o la motivació, no ens
donarà cap fruit. Primer hem de llaurar el terreny i després posar-hi la
llavor.
Per tot això, ara que comença el
curs és un bon moment per adreçar als estudiants, petits, joves i grans,
alguns consells i tècniques per posar en forma la ment, estudiar millor i
assimilar amb més eficàcia.
El lloc d'estudi i l'estat d'ànim
1. Per activar la
concentració és molt important que el lloc d’estudi sigui tranquil
i sense distraccions.
2. Per combatre les distraccions
és bo pensar en les coses positives que comporta l’estudi i la satisfacció
de treure bons resultats, fins i tot fer-ne una llista i repassar-la
diàriament.
3. Cal vigilar de manera
especial l'ús de la televisió i no deixar que ens absorbeixi, ja que al
seu davant el temps passa molt ràpidament i, en canvi, la majoria de
programes no aporten res de positiu. En la majoria dels casos és només una
distracció passiva.
En el cas de voler mirar un programa
especialment interessant, el millor és engegar-la just quan comenci i
apagar-la en el moment que s'acabi.
4. En començar a estudiar, cal
estar descansat, sentir-se tranquil i confiar en un mateix i en les
pròpies capacitats, sense sentiments d’angoixa o por que puguin
pertorbar-nos.
Una de les passes per aconseguir-ho
és no comparar el propi rendiment amb el dels altres companys o amics, ja
que cal aprendre a gaudir de la pròpia autosuperació, i del fet de veure
com, a poc a poc, es van assolint nivells de comprensió i coneixements que
abans no es tenien. Cada persona té el seu propi ritme i, si bé els
companys poden servir com a estímul, la base de la formació no es pot
basar en la superació dels altres, sinó en la superació d'un mateix.
Planificar
els horaris
5. És convenient posar-se a
estudiar sempre a la mateixa hora, elaborant un horari del temps
que es dedicarà a l'estudi diari i distribuint la feina que volem
realitzar segons el temps que es pugui dedicar a les diferents matèries.
Per exemple, destinar mitja hora als problemes de matemàtiques, mitja hora
a la redacció de català i mitja hora a repassar la lliçó d'història.
6. És necessari incloure en
l'horari les pauses, ja que no convé estudiar més de dues hores seguides
sense cap descans. Cal tenir en compte, però, que la pausa no ha de ser
gaire llarga, perquè desconcentra i dispersa l'atenció. La cadència de
temps de descans pot ser, per exemple, de 10 o 15 minuts de repòs per cada
hora d’estudi.
Aquesta estona de repòs es pot
dedicar a fer algun estirament per destensar els músculs, fer exercicis
respiratoris o de relaxació, caminar, menjar o beure, escoltar música,
etc.
Entendre
més que memoritzar
7. La lectura és un dels
pilars fonamentals del procés d’aprenentatge, a més de ser insubstituïble
en el perfeccionament intel·lectual i cultural.
Qualsevol estudi ben fet es basa en
la lectura comprensiva; per tant, abans de començar un tema nou, és
recomanable una lectura ràpida per tal de copsar-ne la idea
principal i després torna-lo a llegir, més pausadament, subratllant-ne les
idees més importants i cercant al diccionari les paraules que no
s'entenguin per assolir una bona comprensió del text.
8. Acostumar-se a fer resums o
esquemes de cada tema és una tècnica que ajuda a clarificar-lo i a
memoritzar-lo.
9. Un cop la lliçó estigui ben
apresa, és convenient repassar-la al cap d'uns dies tot fent-nos preguntes
per saber si l'hem assimilada correctament.
En definitiva, aprendre a estudiar
és aprendre a organitzar-se i a concentrar eficaçment les pròpies
capacitats en un objectiu; per tant, és un aprenentatge cabdal que ha de
servir per a tota la vida. Qualsevol projecte professional que es vulgui
fer en el futur no serà possible sense organització, persistència i una
eficaç concentració de les capacitats. Per tant, mentrestant, podem
meditar aquesta frase psicoestètica que diu: "Per difícil que sigui un
examen escolar, mai no és tan important com l’examen de la vida".
Autora: Carme Giménez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada